Sovint quan anem a teràpia ens toca parlar de la nostra infància i de les persones cuidadores durant aquella etapa de la nostra vida. La relació amb els primers cuidadors – i la seva presència o absència- determina en gran part la nostra manera de ser.  És així com a poc a poc  vaig decidint, de manera implícita o explícita, com s’ha d’estar i ser al món per a sentir-me acceptat/ada i estimat/ada. Per exemple: puc haver decidit que perquè m’estimin s’ha de ser complaent, o fort, o perfecte, o insensible... o que per a poder estar en aquest món s’ha d’estar Leer más